Misteri a Montserrat en el segle XVI

No són moltes les oportunitats que una té de fer una ressenya sobre la novel·la d’una companya de lletres i bons moments de tertúlia literària. És el cas de l’obra de la manresana Imma Cortina, Només ho saben les muntanyes, publicada per l’editorial catalana Cossetània. La novel·la, que ja va per la segona edició, ha estat la guanyadora del premi Sebastià Juan Arbó i és la primera de l’escriptora, alumna de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

La novel·la es construeix sobre una trama de misteri ambientada al monestir de Montserrat a les darreries del segle XVI, quan la comunitat de monjos depenia de la Congregació de San Benet de Valladolid, en temps del rei Felip II. Una epidèmia de febre tifoide comença a matar als monjos arreplegats a la infermeria, però el que surt de la normalitat és el fet que la majoria dels morts són els monjos autòctons i no els observants enviats per a portar un control sobre l’acompliment de la norma benedictina, i de pas, dels béns del ric monestir. Fra Mateu Lloret, un jove monjo gens conformista, creu que les morts són sospitoses de no ser per causa natural i es disposa a investigar. Aquest fet històric documentat lliga amb una història paral·lela del 2010, on els protagonistes són en Pep i la Irene, dos joves que passen uns dies de recolliment a Montserrat amb un motiu comú relacionat amb les seves pèrdues personals. Tots dos, inspirats pel sepulcre de Benet de Tocco, enviat papal mort durant la recerca de la veritat del cas del segle XVI, s’endinsen en el fosc succés creant la seva pròpia resolució dels fets.

Cortina, una gran amant de la muntanya de Montserrat, ha sabut construir un personatge més amb la natura i el paissatge que li és tan familiar. La serralada com a símbol espiritual, cultural, històric, reflex dels sentiments, de les contradiccions humanes i confident de secrets encara ocults. Un dels grans mèrits de l’autora és aquesta unió d’emocions i ambient, de personalitats i elements naturals, tot amb un llenguatge acurat, formal en una època, col·loquial en una altra, poètic quan cal.

Crec que una gran virtut de la novel·la i de l’autora ha estat trobar un fet històric real poc conegut i portar-lo a la ficció amb un desenllaç on les aparences enganyen i que, tot plegat, pot interpretar-se amb ulls dels temps actuals.

Emocionar amb les paraules no és tasca fàcil i Cortina ho aconsegueix en moments vitals de la narració. Instint i sensibilitat, passió, lluites internes i externes, materialitat versus espiritualitat us esperen en les planes d’aquesta molt recomanable novel·la, ¿anem cap a la tercera edició?

Imma Cortina signant exemplars a la Setmana del Llibre en Català de 2015